Pedro Páramo
Espectacle en castellà
110 minuts
Autor: Juan Rulfo
Dramatúrgia: Pau Miró
Direcció: Mario Gas
Repartiment:
Vicky Peña
Pablo Derqui
Escenografia: Sebastià Brosa
Il·luminació: Paco Ariza
Vestuari: Antonio Belart
Música original i espai de so: Orestes Gas
Videoescena: Álvaro Luna
Ajudant de direcció: Montse Tixé
Ajudant videoescena: Elvira Ruiz
Ajudants d’escenografia: Paula Font I Francesc Colomina
Direcció de producció i producció executiva: Maite Pijuan
Cap de producció: Marina Vilardell
Direcció oficina tècnica: Moi Cuenca
Oficina tècnica: David Ruiz
Regidora: Montse Tixé
Tècnic so: Albert Ballbé
Construcció escenografia: Pascualin estructures, Taller d’escenografía Castells i Pro-escena
Cadirat: Foment Hortenc
Confecció vestuari: Goretti i Sastrería Cornejo
Cap tècnic del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez
Premsa: Albert López i Judit Hernández
Màrqueting i comunicació: Publispec
Disseny gràfic: Santi & KCO
Producció: Teatre Romea, Teatro Español i Grec 2020 – Festival de Barcelona
Agraiments: Teatre de Sarrià
Pedro Páramo
Un home humil, Pedro Páramo, arriba a convertir-se en el cacic del seu poble, Comala, un llogarret que ell espremerà i arrasarà fins a convertir-lo en un poble fantasma. Allà arribarà, anys després, el seu fill, Juan Preciado, que tornarà al poble, es creuarà amb els fantasmes dels qui hi van viure i descobrirà així qui era realment el seu pare i com es va aprofitar dels habitants del poblet, incloent-hi la seva mare. La història del pare, l'home més important i corrupte de Comala, i la del seu fill, s'alternen en una estructura laberíntica.
CRÍTIQUES
"Certament, és precios veure com els dos actors poden desdoblar-se en els personatges d’una novel·la d’ombres que la dramatúrgia juga a creuar-la per convertir la posada en escena en un intrigant laberint inabastable."Jordi Bordes (El Punt-Avui)
"La adaptación de Pau Miró y Mario Gas capta la atmósfera del libro y se sostiene en el trabajo de Vicky Peña y Pablo Derqui, dos actores brillantes capaces de lidiar con un exceso de personajes"Liz Perales (El Cultural)
